<i>Mirant al cel/Eyes on the Sky</i>: The (Im)possible Expiation of the Spectral Other

Resum

Aquest article analitza la contribució del nou cinema documental català al procés actual de reivindicar la memòria històrica col.lectiva que fou reprimida pel franquisme i pel pacte de silenci establert durant la transició política a la democràcia després de la mort del dictador. Aquesta anàlisi s’emmarca en un seguit de pel.lícules que s’estructuren a partir de la metàfora familiar entesa com a al.legoria nacional per representar la lluita de la nació catalana. La tesi central d’aquest estudi és la de subratllar la necessitat de reparació quant als crims comesos pel franquisme durant i després de la guerra civil i el fet d’indicar que aquesta reparació mai no s’ha produit ni de manera fictícia ni en termes històrics. Aquest assaig empra com a marc teòric el concepte postderridià de “hauntology” per tal d’estudiar els encontres textuals de caràcter espectral que il.lustren els símptomes d’un procés de dol ininterromput que interpel.la la nostra memòria històrica a la recerca de la dignitat i el tancament. Metodològicament, aquest treball ofereix una lectura atenta de la pel.lícula Mirant al cel (2008) de Jesús Garay, entesa com un cas d’estudi perfecte on el conflicte espectral entre víctimes i botxins és representat en el context de Barcelona i de Catalunya sotmeses a una sèrie de bombardejaments urbans massius perpetrats per la Legió Reial Italiana sota la supervisió directa d’Il Duce Benito Mussolini. La rellevància especial de la pel.lícula de Garay rau en el fetde ser l’únic documental comercial que s’ocupa de revisitar aquells tres dies dramàtics del març de 1938 que esdevingueren un assaig tràgic dels grans raids aeris urbans de la segona guerra mundial.